Voltors al vol


Al llarg de les meves sortides de camp, bàsicament pels sistemes muntanyosos del quadrant nord-est de la Península, he anat fotografiant les diferents espècies de carronyaires. Son grans aus, de fet, les més grans en funció de la seva envergadura. Hi ha tres espècies fotografiades, de les quatre presents al territori;
l’Aufrany, el més petit i majoritàriament de color blanc bru. El voltor comú, molt característic pel seu coll i cap amb plomissol blanc. El mític Trencalòs, de vol esvelt i panxa ataronjada ja quan és adult (color que aconsegueix banyant-se a les aigües ferroses), amb el cap de forma característica on exhibeix dos pinzells als costats del bec, com si es tractés de bigotis.


M’encanta fer-ne fotografies mentre volen majestuosament i a ser possible, des d’un pla superior, per tal d’evitar la llum distorsionant del cel, quedant la seva silueta retallada segons el fons que hi hagi, tot resultant boniques imatges. Donat l’augment de les seves poblacions i de tenir una actitud no gaire espantadissa,
no és difícil aconseguir-ne fotografies de prop.