Dos illes tant properes una de l’altra i tant diferents en tot. I quan dic en tot, és en tot, excepte en estar banyades pel Mare Nostrum. Dos nacionalitats diferents, dues parles diferents, dos caràcters diferents i dos paisatges diferents. Malgrat estar separades només per l’estret de Bonifaci, d’uns 20 quilometres, les realitats son ben diferents. Les imatges que veureu penjades, ja copsen aquesta realitat, però us faré cinc cèntims de les meves impressions en un breu resum de cada illa. Sardegna, és una illa amable, de platges delicioses d’un blau turquesa delicat i relaxant. La costa Esmeralda, malgrat ser la més visitada i edificada, és una cadena de racons d’increïble bellesa. A Cala Gonone, a la costa Est, les platges de sorra blanca es barregen amb els penya-segats marins configurant una costa abrupta, però d’unes aigües espectaculars. El Parc Nacional de la Madalenna, és el màxim exponent d’aquestes costes. Un rosari d’illes i illots sobre aigües poc profundes de mil colors, conformen un dels racons més bonics del Mediterrani. Terra endins el relleu no és extrem i està cobert generalment de màquies (boscos baixos de matollars impenetrables).
El clima és molt mediterrani, apreciant-se una pluviometria molt ajustada, que fa que no hi hagi grans rius a l’interior, sent una de les grans diferències de la Corse. La gent és tranquil·la, amable i sense preses i fan que la estança sigui del tot agradable. En general, tota la illa invita a la relaxació, la contemplació, el descans i el contacte inevitable amb aquestes aigües turqueses i poc profundes.
La Corse, és una illa abrupta. Conta amb pics d’alçades importants (Monte Cinto de 2700 m) i està coberta en una gran part per boscos que semblen vinguts del pleistocè, amb fagedes i castanyedes dignes dels racons més eurosiberians del continent i amb una alta pluviometria que fa que hi hagi varis rius importants, plens de tolls i racons per al bany, la pesca i el barranquisme.

La costa abrupta, sovint cau vertical sobre el mar blau fosc i els desnivells son importants.
Les Calanques de Piana son un salt al mar tot creant un paisatge espectacular i commovedor en tons ocres. La fauna és més abundant i present que a Sardegna. Aquí hi nia l’àliga peixatera, el trencalòs, l’àliga daurada i d’altres rapinyaires ja menors. També la caça major és abundant.
La orografia és increïblement abrupta i n’hi ha nombrosos camins i senders. A la illa hi ha el GR20, un dels senders de gran recorregut més dur d’Europa, fent-se la travessia de la illa en 15 dies aproximadament.
Però també és molt visitada i n’està plena de “randonees” de la France especialment, que fan que allà on hi vagis, en trobaràs sempre gent, sobretot en èpoques de bonança.
La Corse, convida a l’activitat; caminar, escalar, bicicleta de muntanya, barranquisme, i si no, a banys i vistes a ponts, cascades, ermites, coves on cal caminar i estar un xic en forma. Evidentment, també es pot fer tota la illa en cotxe o moto, resseguint les seves tortuoses carreteres, que també tenen el seu encant.
Així, que si volem jaure, prendre el sol i banyar-nos fins arrugar-nos i alhora trobar llocs solitaris, millor que ens anem a Serdegna, i també, perquè no dir-ho, si som de la cuina mediterrània.
Si som inquiets i ens agrada l’activitat, la Corse, és la teva illa, on evidentment, també ens podem donar un bany tranquil al mar, però sobretot als mil tolls que hi ha als seus rius. Però sempre hi ha un esforç per tal d’arribar-hi, que sens dubte es veu compensat pels seus grandiosos paisatges..