De tots els racons, aquest és el que més m’apassiona i al que, des de fa anys, més visites he realitzat. El reportatge inclou les fotografies realitzades, pràcticament, a partir de 2012, quan la 1Dx de Canon, dona una nova dimensió a la imatge, fins al punt, de descartar les anteriors per no tenir, ni el cromatisme ni la calidesa d’aquestes. Si tenia però, localitzats els llocs i els punt d’interès i
perquè no, més experiència en general. La Penya Montañesa, presideix la comarca del Sobrarbe i s’alça majestuosament i de forma esvelta amb els seus 2.300 metres. Omnipresent, s’albira pràcticament des de totes les contrades de l’ampli territori que domina. Sens dubte, ens trobem davant d’un dels espais naturals més importants de la Península Ibèrica. La magnitud de l’entorn, la varietat i abundància d’espècies de muntanya, la bellesa dels seus paisatges i sobretot, la diversitat d’hàbitats, fa que malgrat l’ingent quantitat de visites realitzades, no m’hagi cansat mai de recórrer els seus racons. Part d’aquest territori es troba dins del Parque Nacional de Ordesa y monte Perdido, i cal prendre precaució segons el tipus d’activitat que hi vulguem fer, doncs les normes son estrictes i cal ser conseqüents. Hi trobarem fagedes, carrascars assolellats, amplis boscos de pi roig, rouredes amb exemplars dignes d’admirar, prats alpins, grans rius i torrenteres salvatges, extensos pedruscalls i zones càrstiques, però per sobre de tot, els fantàstics Canyons, on els rius s’encaixonen entre vertiginosos cingles de roca calcària, sent aquesta pedra, una característica de tot el territori. Endinsar-se als canyons d’Escuain, Añisclo, Yaga o d’altres més modestos, és sentir-se immers en un mon inquietant de frondositat i bellesa sense comparació i sempre acompanyats de la remor del moviment de l’aigua, al passar entre blocs, fissures i saltants. Aquí hi viu una de les poblacions més importants de tot el Pirineu de Trencalòs (gypaetus barbatus), sent el carronyaire més gran i alhora un ocell extraordinari, pel seu plomatge i per la costum de menjar ossos. També és el més sol·licitat pels visitants, que carregats amb les màquines de fotografiar i grans objectius, ressegueixen els miradors, ja establerts, per tal de poder fer alguna fotografia a aquest bell rapinyaire. Aquí hi viu una de les poblacions més importants de tot el Pirineu de Trencalòs (gypaetus barbatus), sent el carronyaire més gran i alhora un ocell extraordinari, pel seu plomatge i per la costum de menjar ossos. També és el més sol·licitat pels visitants, que carregats amb les màquines de fotografiar i grans objectius, ressegueixen els miradors, ja establerts, per tal de poder fer alguna fotografia a aquest bell rapinyaire.

L’aigua, és també una de les protagonistes més importants. Aquí conflueixen el Cinca i el Ara, just a la cua de l’embassament de Mediano i a finals de la primavera, els colors turqueses de les aigües, dominen la vall. Però hi ha innombrables torrents i rierols amagats entre cingles i valls perdudes, havent aquí, un dels indrets amb més possibilitats de descens esportiu de canyons i barrancs de la Península L’atractiu dels pobles, ermites i masies, és també un atractiu molt important. Hom pot veure encara, mostres de la vida rural pirinenca i una aproximació al desenvolupament i presència humana en aquests territoris. Les teulades de pedra, (en vies de desaparició), son d’una bellesa i audàcia enormes. Però un dels fets més destacats, son la quantitat de pobles que es van arribar a abandonar. Alguns obligats per la construcció d’embasaments, que van colgar desenes de quilometres de rius, altres per tenir accessos complicats o trobar-se en llocs on la vida ja era insostenible. La gran migració a terres baixes passada la guerra civil, va provocar el major abandonament poblacional d’aquestes terres. Poc a poc, algun d’aquests poblets, recupera la vida com a segona residència i d’altres son habitats temporalment, on es possible la pastura dels animals a la muntanya. Potser però, l’element més interessant d’aquest lloc, és la seva situació. Ainsa, com a nucli més important, junt amb Boltaña, son centres de partida per a nombroses incursions i visites del territori. Des d’aquí, i a 30 o 45 minuts en cotxe, podem passar de solanes eixutes i d’ambient mediterrani, a les ombries del canyó de Pineta. Des de les aigües quietes i turqueses del Grado o Mediano, a les fredes i grises aigües del riu de la Garona. Des de l’entrada Nord al Parque Natural de Guara, a entrada del Cañón de Ordesa per Torla. Des de la plaça d’Ainsa al túnel de Bielsa. Aquesta situació, entre paisatges i ambientes tant diferents, fa que hom pugui triar el destí final, en funció de les condicions meteorològiques o en funció d’allò que vinguem a buscar, perquè de ben segur, que aquí ho trobarem.