Amb una temperatura mitja de 2 a 3 graus i un vent sostingut del nord, aquell dia de finals de novembre
semblava Lapònia per nosaltres, que just aterràvem en aquestes terres venint de la costa mediterrània.
Però els colors del cel, l’ocre dels camps, el daurat dels canyissars, el soroll del les grues i el mirall de la
llacuna, ens feien gaudir i acomplien les nostres expectatives.
Junt amb el meu amic Bene, érem bocabadats, tot fent fotografies sense parar….
La llacuna de Gallocanta, és de visita obligada, un dia o altre, pels naturalistes. Si a més, podem triar
l’època tot fent-la coincidir amb la màxima afluència de grues, és tot un esdeveniment.
Situada al bell mig del sistema Ibèric i a la província de Zaragoza, just al límit amb Terol, sorprèn la gran
alçada sobre el nivell del mar a la que es troba, tot sent de 1000 metres aproximadament, just l’alçada
mitjana de les serres mediterrànies d’on venim.
La llacuna es troba a una vall tancada, sense sortida al mar, sent la més gran de la Península d’aquestes
característiques. Hom diu llacunes endorreiques, quan son el resultat dels desaigües dels canals i
barrancades que baixen de les serres, així con de surgències subterrànies, però que no desaigüen a cap
riu.
Aquest fet, fa que les seves aigües siguin extremadament salines, sense existència de peixos.

L’avifauna és el grup més ben representat en quantitat d’exemplars i com és de tots sabuts, representa
un santuari pel descans de les grues que passen dos cops a l’any en les seves migracions i que han estat
censades en ambdós passos, havent un cens primaveral que va comptabilitzar 62.000 exemplars.
Però Gallocanta, també és la casa d’aquelles grues que decideixen passar l’hivern al sistema Ibèric. La
llacuna és l’indret on passen la nit, tot estant segures, mentre que de dia, volten pels camps de conreu i
de vegades molt lluny, tot cercant el menjar. La població hivernant pot ser d’uns 10 o 12.000
exemplars.
Per tot això, la llacuna està protegida de les alteracions (dessecacions, rompudes, construccions) i és una
Reserva Natural i està acollida a diferents figures de protecció.
A banda de les Grues i d’altres ocells aquàtiques, vam poder veure l’àliga daurada caçant, el voltor,
l’arpella comuna i l’arpella pàl·lida, l’esparver comú, el xoriguer, l’esmerla…